Archivo de categoría: Tots

Tots els articles

Regular l’economia col·laborativa, un gran repte

Compartir i intercanviar bens i serveis a través d’Internet tot fent ús de webs i plataformes digitals que permeten aquesta activitat, això és l’economia col·laborativa o consum col·laboratiu que es contraposa amb la idea de propietat que durant tants anys ha estat vigent entre nosaltres i que evidentment encara ho està però canviant cada dia que passa.

Allotjaments compartits, car sharing i crowdfunding només són alguns dels nous conceptes de l’economia col·laborativa, economia que comporta un gran potencial valorat segons les previsions d’algunes consultores en 335.000 milions de dòlars al 2025.

Dit tot això, el gran repte de l’economia col·laborativa és la seva regulació en els àmbits fiscal, laboral i administratiu en general tot destacant la distinció entre les grans empreses i aquells que es mouen en una col·laboració real entre usuaris de béns i serveis. En aquest sentit i a tall d’exemple, un particular que col·labori amb la plataforma digital Airbnb posant en lloguer una habitació, si ho fa de forma recurrent estaria subjecte a l’Impost d’Activitats Econòmiques i també a l’IVA. I en funció de si actua com a persona física o com a societat, caldria tributar en l’IRPF o bé en societats. Aquest cas ens il·lustra de la complexitat de la regulació però la bona notícia és que la Comissió Europea ha elaborat l’Agenda Europea per l’Economia Col·laborativa on ja s’estableixen unes recomanacions no vinculants en matèria fiscal-tributària a fi i efecte de disposar d’un marc homogeni a la UE.

Nou model de finançament autonòmic i accés als mercats

La setmana passada vivíem la intervenció dels comptes de la Generalitat de Catalunya adduint la Llei d’Estabilitat Pressupostària, norma creada principalment per controlar el dèficit públic i l’endeutament. Curiosament, en el primer trimestre del 2017 el dèficit públic català ha estat de només 360 milions d’euros (0,17% del PIB de Catalunya) el que fa pensar que es compliran els objectius per aquest any. Pel que fa al capítol de l’endeutament, si bé és cert que l’endeutament de Catalunya ha augmentat en 345 milions d’euros durant el primer trimestre del 2017, no és menys cert que l’endeutament relatiu respecte al PIB ha disminuït en aquest primer trimestre de l’any respecte al quart trimestre del 2016 passant del 35,4% al 35,2%.

Aquesta situació fa pensar també en el nou model de finançament autonòmic que estem esperant ja fa més de dos anys per haver expirat l’actual. Aquest nou model ha de reflectir una veritable capacitat real sobre els quatre elements que integren els pressupostos públics: els ingressos, les despeses, el dèficit i l’endeutament. Cal recordar, per exemple, que els tributs propis de Catalunya (taxes, recàrrecs…) i els impostos cedits per l’Estat espanyol (donacions, successions…) no arriben a representar el 15% dels ingressos. De la resta dels ingressos públics catalans, més del 85% depenen del model de finançament actual que obté els seus recursos de la participació en la recaptació total pel conjunt de l’Estat del 50% de l’IVA, del 50% de l’IRPF i del 58% dels impostos especials.

En aquest punt, la reflexió profunda és que el nou model de finançament autonòmic i els diferents pressupostos de les comunitats autònomes ha de reflectir l’esforç econòmic i respectar el principi d’ordinalitat i considerar d’altres possibilitats com la instauració de models inspirats en el concert econòmic o bé trencar les limitacions actuals d’accés als mercats financers. Lamentablement les conclusions del Comitè d’Experts, nomenat pel  Consell de ministres, no va en aquesta direcció i, per tant, pel que fa al tema financer no es preveu cap alleugeriment de la tensió actual entre els Governs de Catalunya i el d’Espanya.

1.235 milions de viatgers internacionals = turisme disruptiu

L’Organització Mundial del Turisme (OMT) va divulgar que el turisme mundial va registrar el record de 1.235 milions de viatgers internacionals durant l’any 2016. Dins d’aquesta important xifra, va ser Europa la regió que va acollir la meitat d’aquests turistes amb 620 milions d’arribades seguida d’Àsia-Pacífic amb 303 milions. Si a tot això li afegim que la previsió per l’any 2020 és de 1.600 milions de viatgers internacionals i que a l’any 1950 eren només 40 milions, entendrem que el turisme és efectivament un dels fenòmens disruptius més importants del moment que estem vivint.

A més a més, les Nacions Unides han declarat el 2017 com l’any Internacional del Turisme Sostenible per al Desenvolupament tot lligant-lo amb la cura del medi ambient però, també, relacionant-lo amb el creixement econòmic, la inclusió social, la conservació del patrimoni cultural i l’enteniment mutu. En definitiva, el turisme és un sector de valor afegit i de generació d’ocupació.

Arribat en aquest punt, és evident que els economistes hem de completar l’estudi de les xifres del turisme analitzant les externalitats negatives, és a dir observant aquells costos que repercuteixen en la societat i no estan en canvi inclosos en l’explotació dels agents econòmics del sector. El balanç entre els costos i els beneficis socials és imprescindible per valorar íntegrament aquelles activitats que d’entrada presenten avantatges competitius clars i marques globals que triguen anys en crear-se i consolidar-se.