Archivo de categoría: Tots

Tots els articles

3r Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya o una reflexió profunda sobre el moment disruptiu que vivim

Va ser durant la transició espanyola quan vàrem celebrar el 1r Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya, després amb l’entrada al Mercat únic organitzàrem el 2n Congrés i ara amb l’etapa intensíssima de tecnologia i aplicacions digitals on es manifesta una clara transformació de l’economia i la societat en general, el Col·legi d’Economistes de Catalunya decideix arranjar el 3r Congrés. Tres grans moments històrics i tres grans esdeveniments: tot un repte!

En aquesta ocasió, el 3r Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya s’ha plantejat com un procés continuat, participatiu i obert a tothom amb una presentació final de conclusions el 17 de maig del 2018 a l’Auditori AXA de Barcelona. Han estat més de 200 les ponències rebudes d’experts en l’economia i l’empresa que han fet realitat la participació continuada en el Congrés i que hi han aportat un altíssim nivell de reflexió.

El lema escollit per aquesta efemèride ha estat “Cap a un model eficient i equitatiu” i és que el moment que vivim és de canvi darrera canvi, és un moment disruptiu, que ja fa uns anys el sociòleg polonès Zigmunt Bauman va batejar com a “Vida líquida”. Aquest fluir sense parar no ens ha de fer perdre en cap cas la voluntat de construir una societat eficient i equitativa.

Dins d’aquesta voluntat constructiva, voldria apuntar dos idees. La primera és que tenim robots com en Pepper que ha estat el primer ideat per acompanyar a les persones, llegir les seves emocions i respondre en relació el seu estat d’ànim, però pensem amb preocupació que els robots destruiran treball i no que probablement el que faran serà desplaçar tasques, feines i ocupacions.

I la segona idea exposada molt resumidament, tractada recentment entre d’altres per l’economista francès Thomas Piketty, és que si els rendiments del capital són més alts que el creixement econòmic d’un país les desigualtats no deixaran d’augmentar, cosa que ens interpel.la com a economistes i analistes socials que som.

CCA = element fonamental del nou informe d’auditoria

Les CCA (“Cuestiones Clave en la Auditoria”) o els AMRA (“Aspectos más relevantes de la auditoria”), com els ha batejat l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC), constitueixen l’element fonamental del nou informe d’auditoria i tenen per objectiu donar a entendre la situació de l’entitat auditada, tot informant dels riscos més importants als que s’enfronta el propi treball de l’auditor.

El nou informe d’Auditoria, que s’aplicarà  als estats comptables tancats durant l’exercici  de 2017 , haurà de ser més explicatiu i transparent alhora de respectar també l’obligada independència professional de l’auditor. Diríem que el contingut de l’informe variarà substancialment perquè, en essència, tracta d’explicar més detalladament els conceptes que els usuaris poden no entendre i, també, incloure la responsabilitat dels administradors i dels auditors.

A més del contingut, l’estructura del nou informe d’auditoria també es veu modificat tot ordenant-se de diferent manera. En concret, primer trobarem l’opinió de l’auditor, en segon lloc el fonament de l’opinió, després les mencionades CCA o AMRA i, per acabar, tindrem l’epígraf de responsabilitat.

Tots els canvis introduïts tenen com a repte evitar situacions deficitàries en el coneixement de la situació real d’una empresa; casos com Abengoa o Pescanova, per citar dos exemples, no haurien de repetir-se.

Regular l’economia col·laborativa, un gran repte

Compartir i intercanviar bens i serveis a través d’Internet tot fent ús de webs i plataformes digitals que permeten aquesta activitat, això és l’economia col·laborativa o consum col·laboratiu que es contraposa amb la idea de propietat que durant tants anys ha estat vigent entre nosaltres i que evidentment encara ho està però canviant cada dia que passa.

Allotjaments compartits, car sharing i crowdfunding només són alguns dels nous conceptes de l’economia col·laborativa, economia que comporta un gran potencial valorat segons les previsions d’algunes consultores en 335.000 milions de dòlars al 2025.

Dit tot això, el gran repte de l’economia col·laborativa és la seva regulació en els àmbits fiscal, laboral i administratiu en general tot destacant la distinció entre les grans empreses i aquells que es mouen en una col·laboració real entre usuaris de béns i serveis. En aquest sentit i a tall d’exemple, un particular que col·labori amb la plataforma digital Airbnb posant en lloguer una habitació, si ho fa de forma recurrent estaria subjecte a l’Impost d’Activitats Econòmiques i també a l’IVA. I en funció de si actua com a persona física o com a societat, caldria tributar en l’IRPF o bé en societats. Aquest cas ens il·lustra de la complexitat de la regulació però la bona notícia és que la Comissió Europea ha elaborat l’Agenda Europea per l’Economia Col·laborativa on ja s’estableixen unes recomanacions no vinculants en matèria fiscal-tributària a fi i efecte de disposar d’un marc homogeni a la UE.