Nou model de finançament autonòmic i accés als mercats

La setmana passada vivíem la intervenció dels comptes de la Generalitat de Catalunya adduint la Llei d’Estabilitat Pressupostària, norma creada principalment per controlar el dèficit públic i l’endeutament. Curiosament, en el primer trimestre del 2017 el dèficit públic català ha estat de només 360 milions d’euros (0,17% del PIB de Catalunya) el que fa pensar que es compliran els objectius per aquest any. Pel que fa al capítol de l’endeutament, si bé és cert que l’endeutament de Catalunya ha augmentat en 345 milions d’euros durant el primer trimestre del 2017, no és menys cert que l’endeutament relatiu respecte al PIB ha disminuït en aquest primer trimestre de l’any respecte al quart trimestre del 2016 passant del 35,4% al 35,2%.

Aquesta situació fa pensar també en el nou model de finançament autonòmic que estem esperant ja fa més de dos anys per haver expirat l’actual. Aquest nou model ha de reflectir una veritable capacitat real sobre els quatre elements que integren els pressupostos públics: els ingressos, les despeses, el dèficit i l’endeutament. Cal recordar, per exemple, que els tributs propis de Catalunya (taxes, recàrrecs…) i els impostos cedits per l’Estat espanyol (donacions, successions…) no arriben a representar el 15% dels ingressos. De la resta dels ingressos públics catalans, més del 85% depenen del model de finançament actual que obté els seus recursos de la participació en la recaptació total pel conjunt de l’Estat del 50% de l’IVA, del 50% de l’IRPF i del 58% dels impostos especials.

En aquest punt, la reflexió profunda és que el nou model de finançament autonòmic i els diferents pressupostos de les comunitats autònomes ha de reflectir l’esforç econòmic i respectar el principi d’ordinalitat i considerar d’altres possibilitats com la instauració de models inspirats en el concert econòmic o bé trencar les limitacions actuals d’accés als mercats financers. Lamentablement les conclusions del Comitè d’Experts, nomenat pel  Consell de ministres, no va en aquesta direcció i, per tant, pel que fa al tema financer no es preveu cap alleugeriment de la tensió actual entre els Governs de Catalunya i el d’Espanya.

Entrevista a ‘Els Matins’ de TV3 sobre la intervenció de les finances catalanes

Entrevista al programa ELS MATINS de TV3 per comentar la intervenció de les finances de la Generalitat de Catalunya per part del Ministeri d’Economia en què comento que aquesta mesura significaria que la Generalitat mantindria la capacitat de gestió dels serveis públics (com ara Sanitat, Educació o Serveis Socials) però que els pagaments d’aquests serveis serien abonats directament per l’estat espanyol.

1.235 milions de viatgers internacionals = turisme disruptiu

L’Organització Mundial del Turisme (OMT) va divulgar que el turisme mundial va registrar el record de 1.235 milions de viatgers internacionals durant l’any 2016. Dins d’aquesta important xifra, va ser Europa la regió que va acollir la meitat d’aquests turistes amb 620 milions d’arribades seguida d’Àsia-Pacífic amb 303 milions. Si a tot això li afegim que la previsió per l’any 2020 és de 1.600 milions de viatgers internacionals i que a l’any 1950 eren només 40 milions, entendrem que el turisme és efectivament un dels fenòmens disruptius més importants del moment que estem vivint.

A més a més, les Nacions Unides han declarat el 2017 com l’any Internacional del Turisme Sostenible per al Desenvolupament tot lligant-lo amb la cura del medi ambient però, també, relacionant-lo amb el creixement econòmic, la inclusió social, la conservació del patrimoni cultural i l’enteniment mutu. En definitiva, el turisme és un sector de valor afegit i de generació d’ocupació.

Arribat en aquest punt, és evident que els economistes hem de completar l’estudi de les xifres del turisme analitzant les externalitats negatives, és a dir observant aquells costos que repercuteixen en la societat i no estan en canvi inclosos en l’explotació dels agents econòmics del sector. El balanç entre els costos i els beneficis socials és imprescindible per valorar íntegrament aquelles activitats que d’entrada presenten avantatges competitius clars i marques globals que triguen anys en crear-se i consolidar-se.